{"id":2456,"date":"2026-09-08T23:54:27","date_gmt":"2026-09-08T20:54:27","guid":{"rendered":"https:\/\/jineoloji.eu\/es\/?p=2456"},"modified":"2026-09-08T23:54:27","modified_gmt":"2026-09-08T20:54:27","slug":"en-tota-nit-fosca-existeix-claror-memoria-des-de-la-jineoloji","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/jineoloji.eu\/es\/en-tota-nit-fosca-existeix-claror-memoria-des-de-la-jineoloji\/","title":{"rendered":"En tota nit fosca existeix claror: Mem\u00f2ria des de la Jineoloj\u00ee"},"content":{"rendered":"

Qu\u00e8 sabem de la hist\u00f2ria de la nostra fam\u00edlia? Com van viure la Guerra del 36? I el cop d\u2019estat feixista? Van participar al front? Tenim algun familiar exiliat o desaparegut? I les nostres \u00e0vies, com ho van viure? Qu\u00e8 va suposar ser dona i viure la rep\u00fablica i despr\u00e9s el franquisme? Com les va determinar? Qu\u00e8 ens han explicat? I sobretot, qu\u00e8 no ens han explicat? <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Potser s\u00f3n preguntes que moltes encara no hem fet a la nostra fam\u00edlia. Tanmateix, si les hem fet, hem rebut respostes confuses, silencis llargs, tremolor a la veu\u2026 <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Durant la guerra van ser assassinades 600.000 persones, de les quals 150.000 encara estan desaparegudes. Durant el franquisme, 30.000 infants van ser robats de les seves mares i posats a mans de fam\u00edlies afins al r\u00e8gim. La guerra, la postguerra, la dictadura, l\u2019exili, els assassinats, les humiliacions, les amenaces, les tortures, la pres\u00f3, han generat un trauma col\u00b7lectiu a la nostra societat. Hi ha molts estudis que demostren que davant del que va ser un escenari de terror i viol\u00e8ncia, molts van evitar explicar-ho als seus fills i n\u00e9ts per evitar-los el dolor; tamb\u00e9 per la incapacitat d\u2019expressar el que significa el que havien viscut i per la por a les repres\u00e0lies. Cal recordar que el mateix r\u00e8gim franquista ho prohibia, aix\u00ed com prohibia qualsevol dissid\u00e8ncia (parlar catal\u00e0, voler ser dona de qualsevol manera, q\u00fcestionar el r\u00e8gim, etc.). Segons Valverde<\/span>1<\/a><\/span><\/sup>, aquesta narrativa s\u2019ha anat transmetent generacionalment, tot i que el trauma transgeneracional psicoemocional tamb\u00e9 afecta els descendents dels vencedors, no nom\u00e9s dels ven\u00e7uts. I \u00e9s que com va dir Orwell, \u201cQui controla el present controla el passat i qui controla el passat controlar\u00e0 el futur\u201d.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

D\u2019aquesta manera, l\u2019impacte dels silencis, de les p\u00e8rdues i de la viol\u00e8ncia organitzada i sistem\u00e0tica contra aquells qui creien en la just\u00edcia social i en una societat m\u00e9s lliure, encara colpegen la nostra realitat. Als Pa\u00efsos Catalans, el cop d\u2019estat i el venciment del franquisme damunt la leg\u00edtima rep\u00fablica va ser desigual. Mallorca fou un dels primers llocs a caure en mans del feixisme de tot l\u2019Estat, mentre que Catalunya i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 van resistir fins el 39. Els territoris de La Franja i les Terres de l\u2019Ebre visqueren una aut\u00e8ntica massacre amb la disputa del Front d\u2019Arag\u00f3. Aquesta no va ser una guerra entre germans, va ser una guerra de classes, que encara avui dia perdura. Milions de persones van haver de fer un dol en silenci pels seus familiars i amics assassinats i desapareguts, i tamb\u00e9 un dol amb el que era un projecte pol\u00edtic emancipador (en construcci\u00f3). Un dol per una alegria que mai va tornar. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Recuperem la nostra hist\u00f2ria per entendre millor qui som<\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El<\/span> Grup Conxa P\u00e9rez<\/i><\/span>2<\/a><\/i><\/span><\/sup>, mem\u00f2ria desde la Jineoloj\u00ee<\/i><\/span>, som un col\u00b7lectiu autogestionat que tenim per objectiu recollir el testimoni de dones que han viscut el per\u00edode del franquisme. Treballem dins de la metodologia de la Jineoloj\u00ee, un marc revolucionari de les ci\u00e8ncies socials que considera la hist\u00f2ria com una entitat en el moment present, per\u00f2 tamb\u00e9 din\u00e0mica i viva, en comptes de considerar-la com un fen\u00f2men estrictament determinat.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La Jineoloj\u00ee, un marc de refer\u00e8ncia i una proposta de futur<\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La Jineoloj\u00ee \u00e9s una proposta del Moviment de Dones del Kurdistan. <\/span>J\u00een<\/i><\/span> en kurmanji vol dir \u201cdona\u201d i comparteix lexema amb jiyan (vida). Per altra banda, <\/span>loj\u00ee<\/i><\/span> fa refer\u00e8ncia a la paraula grega <\/span>logos<\/i><\/span>. \u00c9s per tant, la ci\u00e8ncia de les dones o la ci\u00e8ncia de la vida. La Jineoloj\u00ee critica a les ci\u00e8ncies socials occidentals, massa influenciades pel capitalisme, el colonialisme i l\u2019androcentrisme. Vol ser una ci\u00e8ncia propositiva, al servei del poble i de la vida, i no al servei del capital. Va fer les seues primeres passes al 2012, per\u00f2 el seu recorregut es remunta a la lluita de les militants kurdes a la pres\u00f3, als anys huitanta i a la resist\u00e8ncia dins de la guerrilla a les muntanyes contra l\u2019Estat turc. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Davant la necessitat d\u2019enderrocar el feixisme turc, i entenent que aquest no \u00e9s m\u00e9s que una de les moltes formes amb les que el capitalisme soterra la llibertat i esclavitza a les treballadores arreu del m\u00f3n, les companyes trobaren imprescindible construir una nova ideologia, i amb ella trencar tamb\u00e9 amb les ci\u00e8ncies socials. Una eina per a alliberar-se del colonialisme i el capitalisme. Entenent que sense l\u2019alliberament de les dones estem condemnades a repetir la hist\u00f2ria, comen\u00e7aren a llaurar el cam\u00ed de la despatriarcalitzaci\u00f3 de la societat i de la seua hist\u00f2ria. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Hui dia, totes les institucions civils, pol\u00edtiques i d\u2019autogovern del Moviment d\u2019Alliberament Kurd compten amb estructures pr\u00f2pies de les dones. Aquestes iniciatives aconsegueixen trencar amb la reproducci\u00f3 de din\u00e0miques patriarcals i d\u2019opressi\u00f3. La Jineoloj\u00ee \u00e9s part d\u2019aquesta transformaci\u00f3 radical i s\u2019estudia a les escoles de l\u2019Administraci\u00f3 Aut\u00f2noma Democr\u00e0tica del Nord i Est de S\u00edria (AADNES). Tamb\u00e9 hi ha nombrosos centres d\u2019investigaci\u00f3 de Jineoloj\u00ee com l\u2019Institut Andrea Wolf a Rojava, on participen dones internacionalistes, i comit\u00e8s de Jineoloj\u00ee per tot el m\u00f3n. Dels estudis i an\u00e0lisis de Jineoloj\u00ee surten propostes que busquen cobrir les necessitats del poble. Un exemple d’a\u00e7\u00f2 \u00e9s Jinwar, un poble per a dones supervivents de la guerra o de situacions de maltractament o ab\u00fas.<\/span>3<\/a><\/span><\/sup><\/span><\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, el Comit\u00e8 de Jineoloj\u00ee dels PPCC forma part de la xarxa de Jineoloj\u00ee d\u2019Europa, des d\u2019on s\u2019organitzen diferents grups d\u2019estudi i investigaci\u00f3 sobre temes com resist\u00e8ncies, mitologia, salut o hist\u00f2ria. Per a Jineoloj\u00ee, tenim el deure de repensar el nostre passat i portar al present aquells vestigis democr\u00e0tics que ens demostren que el suport mutu, el respecte a la natura i la conviv\u00e8ncia entre els pobles sempre han estat (i estaran) dins nostre.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La perspectiva de Jineoloj\u00ee tracta la hist\u00f2ria com una ferramenta revolucion\u00e0ria de mem\u00f2ria, mostrant com es reflecteixen hui dia els valors, les cultures de resist\u00e8ncia, els idiomes, l’\u00e8tica, els cultes, els contes i molt m\u00e9s. \u00c9s a dir, trobar el recull de memoria democr\u00e0tica i revolucion\u00e0ria, observar-la i organitzar-la amb els valors definits per la societat, establint aix\u00ed, una connexi\u00f3 forta entre la vida passada i present de la societat i la natura. Al mateix temps, busca trencar amb la hist\u00f2ria patriarcal, que relata el passat sobre fites hist\u00f2riques \u00abrellevants\u00bb, que s\u00f3n, majorit\u00e0riament, b\u00e8l\u00b7liques.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Jineoloj\u00ee fa refer\u00e8ncia a les dones que van ser excloses de la<\/span>hist\u00f2ria, de les cultures, institucions i unitats formals, basant-se en la interpretaci\u00f3 d\u2019\u00d6calan<\/span>4<\/a><\/span><\/sup>: \u201cLa hist\u00f2ria de la civilitzaci\u00f3 \u00e9s, al mateix temps, la derrota i la desaparici\u00f3 de les dones\u201d. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Entenem la mem\u00f2ria hist\u00f2rica com una part imprescindible de la identitat col\u00b7lectiva que est\u00e0 atravessada per la lluita de classes i del poble, i que ens ajuda a con\u00e8ixer-nos, a dignificar el nostre passat i a entendre’l com un llegat que explica qui som. <\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La hist\u00f2ria dels nostres pobles ha sigut silenciada, tapada i tergiversada fins a arribar al punt de ser quasi oblidada. Cinquanta anys despr\u00e9s de la Transici\u00f3, encara no hem aconseguit alliberar-nos com a societat de la mentalitat imposada pel r\u00e8gim feixista. La por i el silenci van estendre\u2019s<\/span> com un ver\u00ed fins als racons m\u00e9s perduts del nostre territori. Aquest silenci i aquesta por \u00e9s innegable en les experi\u00e8ncies viscudes per les dones i per les minories, vigilades i castigades per la \u00abpolicia de la moral\u00bb i per institucions com el Patronat de la Dona. Maltractaments ps\u00edquics, emocionals, f\u00edsics, abusos sexuals, vexacions, humiliacions continuades, robatori de xiquets, sotmetiment… i un llarg etc\u00e8tera d’estrat\u00e8gies de tortura que fan entendre algunes de les din\u00e0miques encara vives en la socialitzaci\u00f3 que hui dia impregna la nostra societat i la nostra lluita per la llibertat.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Imagen 1: Recull mem\u00f2ria oral i il\u00b7lustrada. Carmen. <\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Veiem necessari apropiar-nos de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, ja que \u00e9s del poble i les institucions la fan servir al seu inter\u00e9s partidista. Actualment, a nivell pol\u00edtic, ha incrementat la disputa sobre la mem\u00f2ria hist\u00f2rica al seu inter\u00e9s partidista sense insistir en recuperar i dignificar la hist\u00f2ria de la revoluci\u00f3 social i les lluitadores antifranquistes, ni per fer una cr\u00edtica a la transici\u00f3 . No hi ha voluntat pol\u00edtica per recuperar i dignificar la hist\u00f2ria, ni tampoc per condemnar el franquisme, ni per fer una cr\u00edtica a la transici\u00f3. Qualsevol an\u00e0lisi cr\u00edtic ha estat silenciat per continuar perpetuant la mateixa l\u00f2gica de dominaci\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A m\u00e9s, tot aix\u00f2 es veu refor\u00e7at per com s’estudia la hist\u00f2ria a les escoles, a trav\u00e9s d’una mirada molt b\u00e8l\u00b7licista, colonial i a trav\u00e9s dels ulls i referents patriarcals. Nosaltres sabem que la hist\u00f2ria tamb\u00e9 est\u00e0 en la quotidianitat, les relacions entre les persones, les emocions, el dolor, l’organitzaci\u00f3 social, els somnis i anhels de l’\u00e8poca, la resist\u00e8ncia de les dones… La mirada de Jineoloj\u00ee posa el focus en a\u00e7\u00f2. I \u00e9s per aix\u00f2 que la nostra primera investigaci\u00f3 ha estat centrada en el<\/span> paper que va tindre l\u2019educaci\u00f3 en el sosteniment del sistema franquista i del silenci. <\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per poder con\u00e8ixer fins a quin punt el r\u00e8gim feixista continua viu hem d\u2019escoltar els testimonis d\u2019aquells temps, i juntes, elles i nosaltres, analitzar de quina manera el seu llegat feixista perdura fins a hui.<\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Eines per la mem\u00f2ria hist\u00f2rica: el vincle entre generacions<\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Hem dut a terme una primera investigaci\u00f3 que estem compartint a trav\u00e9s la presentaci\u00f3 d\u2019un c\u00f2mic (Recull de mem\u00f2ria oral il\u00b7lustrada, 2024). Tracta sobre l\u2019educaci\u00f3 de les dones durant el franquisme, tan a dins com a fora de casa, i en \u00e0mbits rurals i urbans. \u00c9s una investigaci\u00f3 que hem fet posant en valor el testimoni de sis dones de Catalunya i La Franja. D\u2019aquesta manera, reivindiquem l\u2019oralitat com una font d\u2019aprenentatge intergeneracional: en aquesta primera investigaci\u00f3 hem comptat amb la m\u00e0 de sis il\u00b7lustradores que han plasmat el llegat i la mem\u00f2ria d\u2019aquestes dones, com un exemple viu de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Imagen 2: Recull mem\u00f2ria oral i il\u00b7lustrada. Mari. <\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00c9s clar que qui controla l’educaci\u00f3, controla la societat. Per aix\u00f2, la impregnaci\u00f3 de la ideologia franquista en l’educaci\u00f3 ha determinat la cosmovisi\u00f3 de moltes generacions. A trav\u00e9s de la propaganda i el control de l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria, va imposar-se l\u2019\u00e0ngel de la llar com a referent de dona ideal. Aix\u00ed, la dona quedava relegada al sosteniment i la reproducci\u00f3 de la fam\u00edlia, i rols de submissi\u00f3, inferioritat i servilitat.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L’educaci\u00f3, com nosaltres l’entenem, ens allibera del dogmatisme i del sistema de dominaci\u00f3, ens ensenya a ser cr\u00edtiques i ens ajuda a desenvolupar plenament les nostres personalitats. El sistema actual imposat ens educa en la ideologia liberal i individualista, amb la seva mentalitat i actitud sexista, colonial, etc\u00e8tera.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Durant la realitzaci\u00f3 de les entrevistes per al c\u00f2mic, ens adonarem de que algunes dones eren reticents a parlar de la seva experi\u00e8ncia, per qu\u00e8 no li donaven import\u00e0ncia, ni entenien quin inter\u00e9s podia tindre la seua viv\u00e8ncia en una \u00abinvestigaci\u00f3\u00bb. D’altres que directament no van voler parlar, per por a la repressi\u00f3, culpa, reviure-ho, perqu\u00e8 \u00e9s dolor\u00f3s i perqu\u00e8 han apr\u00e8s que per conviure hi ha que callar, deixar de compartir el que viviren, avergonyir-se’n\u2026 aquesta ha estat la manera de passar p\u00e0gina.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L’eina principal per identificar i desfer-nos del sistema integrat en la nostra pr\u00f2pia personalitat, \u00e9s l’educaci\u00f3. Aix\u00ed \u00e9s com constru\u00efm la nostra personalitat sobre principis de llibertat.<\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La hist\u00f2ria, per tant, a l\u2019igual que l\u2019educaci\u00f3, no \u00e9s aliena a nosaltres, ha passat pels nostres pobles, carrers, fam\u00edlies, i per aix\u00f2 \u00e9s important sentir-nos part d’aquesta mem\u00f2ria, perqu\u00e8 \u00e9s la nostra vida, la nostra forma de veure i entendre el m\u00f3n. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per a les companyes del Moviment d’Alliberament del Kurdistan, la <\/span>perwerde<\/b><\/i><\/span>5<\/a><\/b><\/i><\/span><\/sup> <\/b><\/i>\u00e9s el cam\u00ed per a desenvolupar l’harmonia entre el que sentim, diem i fem. Ac\u00ed \u00e9s on resideix la veritable bellesa i for\u00e7a revolucion\u00e0ria.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Abans de res, l’educaci\u00f3 \u00e9s una forma d’autodefensa perqu\u00e8 les persones que s’eduquen sobre els principis de llibertat, i a trav\u00e9s del desenvolupament del coneixement sobre la seua societat, la seua hist\u00f2ria i la seua identitat, no acceptaran la imposici\u00f3, dominaci\u00f3 i colonitzaci\u00f3 del sistema capitalista.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Des de Jineoloj\u00ee i, doncs, des d\u2019aquest treball, promovem l’autoformaci\u00f3 i la investigaci\u00f3 de les nostres fam\u00edlies, pobles, territoris i la import\u00e0ncia de la transmissi\u00f3 oral.<\/b><\/span> Entenent qu\u00e8, tot i que fa anys que aquest proc\u00e9s d\u2019assimilaci\u00f3 franquista va tindre lloc, encara \u00e9s part de la nostra vida. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Com a societat, tenim un buit imposat respecte la nostra hist\u00f2ria recent. Ens toca omplir-lo i generar espais on parlar-ne i reivindicar que formi part d\u2019all\u00f2 p\u00fablic. El passat no pot quedar-se en un pl\u00e0nol inexistent sin\u00f3 que ha de formar part del present, tenint-hi un di\u00e0leg en constant revisi\u00f3. No som una tabula rasa, un ac\u00ed i ara, com tracta de fer-nos pensar la Modernitat Capitalista.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Recuperar la mem\u00f2ria, la hist\u00f2ria, all\u00f2 que va succeir i honorar les vides que van segar, \u00e9s una tasca imprescindible per fer just\u00edcia i venjar a qui va donar la seua vida.<\/b><\/span> <\/span><\/span><\/p>\n

Aquesta justicia social no pot ser parcialitzada a un territori o a un estat imposat, perqu\u00e8 ha sigut amb la divisi\u00f3 com els estats han silenciat la hist\u00f2ria de milers de pobles. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En conclusi\u00f3, <\/b><\/span>aquest c\u00f2mic posa cos i \u00e0nima a les seues expressions de vida, als seus aprenentatges i experi\u00e8ncies en la quotidianitat. Hem traspassat murs i desenterrat records per trobar l’impuls d’autodefensa que habita en totes nosaltres al cos i l’\u00e0nima. Les resist\u00e8ncies han aparegut fins i tot entre les ombres. Vos convidem a con\u00e8ixer m\u00e9s del nostre treball acostant-vos a les presentacions del c\u00f2mic <\/span>Recull de Mem\u00f2ria Oral Il\u00b7lustrada<\/i><\/span> que estem realitzant arreu dels Pa\u00efsos Catalans. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A m\u00e9s actualment estem en ple proc\u00e9s d\u2019una segona investigaci\u00f3. Des del febrer de 2024 estem centrant-nos en recollir hist\u00f2ries de vida atravessades per la repressi\u00f3, dirigida a les dones pel fet de ser llegides com a \u00abroges\u00bb, i les resist\u00e8ncies que oposaren. Dones que han viscut un estigma pel fet de tenir familiars anarquistes, comunistes o republicans, o b\u00e9 dones que havien participat activament de la vida pol\u00edtica, i que tamb\u00e9 compartien aquests marcs ideol\u00f2gics. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Continuem investigant el llegat de repressi\u00f3 i resist\u00e8ncies que dones quotidianes, pobres, rebels, t\u00edmides, valentes, van viure pel simple fet de ser llegides com a \u00abdones roges\u00bb. Relats durs per\u00f2 tamb\u00e9 resist\u00e8ncies del dia a dia, i que moltes d’elles encara hui exerceixen, mostrant-nos la import\u00e0ncia de fer aquest treball perqu\u00e8 la mentalitat feixista encara est\u00e0 present en una societat que no vol escoltar a les seues avantpassades i que perp\u00e8tua la por a parlar de all\u00f2 viscut. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En tota nit fosca, existeix claror. Aix\u00f2 s\u00ed, s’ha de buscar sota les runes de la hist\u00f2ria. Aix\u00f2 \u00e9s el que intentem fer nosaltres. <\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Sabem que aquesta terra ha viscut moments revolucionaris que van canviar la traject\u00f2ria de la hist\u00f2ria, que van marcar un precedent, i sabem que moltes dones i identitats dissidents van fer aix\u00f2 possible i que sense elles nosaltres no ser\u00edem on som.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Homenatgem el coratge i la for\u00e7a, en un temps on aixecar el cap era castigat durament amb la mort. Si nosaltres aixequem el cap, \u00e9s perqu\u00e8 totes elles ho feren abans. Confrontaren el feixisme, l’exili, el control, la censura, les prohibicions, els abusos de tota mena, per\u00f2 no van abandonar l’amor a la vida i a la llibertat. En la seua lluita busquem la veritat de qui som, d\u2019on venim.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquest \u00e9s el cam\u00ed on tots els altres camins s’ajunten: el de la cerca de la llibertat. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En mem\u00f2ria de les que vau al\u00e7ar la veu tan alt que avui dia encara podem sentir el vostre cant de llibertat. <\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Visca la lluita antifeixista i visca la resist\u00e8ncia de les dones!<\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

*Seguim treballant en la nostra investigaci\u00f3 sobre repressi\u00f3 cap a dones roges, si tens informaci\u00f3 o coneixes algun testimoni, contacta\u2019ns a: <\/span>grupconxaperez.jineoloji@gmail.com<\/u><\/span><\/span><\/a> <\/span><\/span><\/p>\n

**Aquest article s\u2019ha escrit en catal\u00e0 en la seua versi\u00f3 original. <\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n

1<\/a> Valverde, Clara. Desenterrar las palabras (2014).<\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

2<\/a> Com a mostra de respecte i admiraci\u00f3, hem volgut anomenar el grup d’investigaci\u00f3 Conxa P\u00e9rez per ser als nostres ulls una referent de la resist\u00e8ncia. Conxa, nascuda a Les Corts (Barcelona) al 1915, fou una dona militant tota la vida, passant per la CNT de jove fins a implicar-se en lluites ve\u00efnals. Va defensar la llibertat i va lluitar contra el feixisme. Des de la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica va comen\u00e7ar a freq\u00fcentar ateneus llibertaris, implicant-se fins arribar a passar uns mesos a la pres\u00f3 de dones. Amb l’esclat de la guerra es va unir al comit\u00e9 revolucionari de les Corts, va ser una de les set dones que formaven part del grup de cent soldats armats coneguts com els Aguilons de les Corts. Va participar, d’entre altres, en l\u2019atac a la pres\u00f3 Model per alliberar presoners pol\u00edtics i en la lluita armada a la Caserna de Pedralbes. Al desembre del 38 va fugir a Fran\u00e7a i va estar al camp de refugiats d\u2019Argelers. El 1942 va tornar a Barcelona i va obrir una parada al Mercat de Sant Antoni, que va esdevenir un punt de trobada clandest\u00ed per al moviment anarquista. A finals dels anys noranta va entrar a formar part del col\u00b7lectiu de les Dones del 36, que treballa per reivindicar i restituir la mem\u00f2ria de les dones represaliades durant la Guerra Civil.<\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

3<\/a> Aquestes iniciatives populars de les dones est\u00e1n hui dia sota amena\u00e7a i atacs per part de les mil\u00edcies jihadistes afins al nou Govern de Transici\u00f3 Siri\u00e0 en mans del HTS (Hayat Tahrir al Sham). Aquest t\u00e9 com a objectiu militar les minories \u00e8tniques i en especial el projecte revolucionari d’autogovern al Nord i Est de S\u00edria, l’anomenada Administraci\u00f3 Aut\u00f2noma del Nord i Est de S\u00edria, sorgida al 2012 en el context de la guerra de S\u00edria. Les dones s\u00f3n un dels col\u00b7lectius m\u00e9s afectats per aquestos atacs: quan les mil\u00edcies fonamentalistes van entrar al territori autogovernat no van dubtar a expulsar, llan\u00e7ar, i violentar molt fortament a les dones dels seus centres i acad\u00e8mies, tancar i destru\u00efr les seues institucions i cooperatives de treball i assassinar a joves dones lluitadores i humiliar-les… El fort valor s\u00edmbolic de l’alliberament de les dones ha convertit la destrucci\u00f3 de la seua autonomia en una forma de guerra ideol\u00f2gica <\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

4<\/a> Abdullah \u00d6calan, \u00e9s fundador del Partit dels Treballadors de Kurdistan (PKK). Es troba pres il\u00b7legalment i en r\u00e8gim d’a\u00efllament en una illa pres\u00f3, anomenada Imrali a Turquia des de 1999. A m\u00e9s \u00d6calan va llan\u00e7ar la proposta del Confederalisme Democr\u00e0tic que va inspirar la revoluci\u00f3 de 2012 de Rojava (oest del Kurdistan) i el model pol\u00edtic de l’Administraci\u00f3 Aut\u00f2noma Democr\u00e0tica del Nord i Est de S\u00edria.<\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

5<\/a> Perwerde<\/em> \u00e9s la paraula kurda per referirse a educaci\u00f3.<\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Qu\u00e8 sabem de la hist\u00f2ria de la nostra fam\u00edlia? Com van viure la Guerra del 36? I el cop d\u2019estat feixista? Van participar al front? Tenim algun familiar exiliat o desaparegut? I les nostres \u00e0vies, com ho van viure? Qu\u00e8 va suposar ser dona i viure la rep\u00fablica i despr\u00e9s el franquisme? Com les va […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":2462,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[54,9,27],"tags":[],"class_list":["post-2456","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articulo","category-educacion","category-en-los-medios"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/jineoloji.eu\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2456","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/jineoloji.eu\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/jineoloji.eu\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/jineoloji.eu\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/jineoloji.eu\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2456"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/jineoloji.eu\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2456\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2464,"href":"https:\/\/jineoloji.eu\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2456\/revisions\/2464"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/jineoloji.eu\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2462"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/jineoloji.eu\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2456"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/jineoloji.eu\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2456"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/jineoloji.eu\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2456"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}